SIMBOLOGIA I FILOSOFIA

TERRAÍNDIA ÉS ROCAVIVA

 ROCAVIVA ÉS TERRAÍNDIA

Una xarxa de caminois vorejats per centenars de roques treballades, petites i grans.

Forma un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic.

També és un laberint de blogs a la web:

CAMINS DE PAU

Vers un nou paradigma.

PRECONITZA EL PACIFISME I LA NO-VIOLÈNCIA

Pestanya Xarxa de blogs.

SIMBOLOGIA I FILOSOFIA

PER A FACILITAR UNA MILLOR COMPRENSIÓ DE L’OBRA
I una vivència més intensa, fructífera i profunda del lloc i de la web:

 EXPLICACIÓ DELS TEMES PRINCIPALS

i del significat de les figures i símbols més representatius.

  PACIFISME I ECOSOFIA 

Són els eixos vertebradors de Terraíndia-Rocaviva.

ECOSOFIA ÉS

ECOLOGIA GLOBAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA HOLÍSTICA

 Veure a Xarxa de blogs> Ecosofia activa.

Aquesta cara somrient ens diu, que en aquests temps difícils necessitem:

CONSCIÈNCIA, PACIÈNCIA, AMOR, KORATGE I BONUMOR 

Són la sal de la vida... i medecina per a mil mals!

SEMPRE I EN TOT LLOC ET SERAN GUIA

FELICITAT!

*

El següent, és potser el logo més representatiu de Terraíndia-Rocaviva. 

Exiliat del lloc, em va faltar temps per gravar-lo sobre pedra. Potser algun dia... no en perdo l'esperança. 

SIGNIFICA OBRIR LES MANS

Harmonitzar cor i ment, intel·ligència i sentiment... eixamplar la ment, elevar l'esperit.

ES TRACTA DE SER TU MATEIXA, TU MATEIX

ES TRACTA DE REACTIVAR LA PROPIA MÀGIA

Ajudar-te en aquest camí és l'objectiu de Terraíndia-Rocaviva.

*

Sí que vaig tenir temps, de gravar el següent diagrama a varies roques. 

També a l'entrada.

Així ho va deixar el cabrer que, després de llarg assetjament em va forçar a marxar.

Tot va quedar inacabat, abandonat i vandalitzat.

 Pestanya Xarxa de blogs> "Vandalismes" i "Testimonis".

Tristament, el què ha passat a Rocaviva passa per tot arreu.

Contínuament i durant segles, la barbàrie: egoisme, inconsciència, ignorància, violència...

 ha estat perpetrant danys de tota mena, contra les persones, les coses i la naturalesa.

Globalment, estem ara en un punt crític... la humanitat està al caire de l'abisme.

 Ja tots ho veiem... i que necessitem urgentment un canvi de mentalitat.

Des de Terraíndia-Rocaviva en aquest sentit treballem.

Aquest ha estat el motor des del principi: treballar per un món millor.

SIGNIFICAT DEL SÍMBOL

EL CENTRE, EL PUNT, L'ULL

 ÉS VIDA-VISIÓ-CONSCIÈNCIA-ESPERIT

Significa inici i final, l'infinit, la transcendència, el misteri que som i ens envolta. 

L'existència més petita possible i la més gran possible... Micro i macrocosmos.

EL QUADRAT

 Representa la matèria, el fonament, el cos: terra-aigua-aire-sol. 
És solidesa, estabilitat, estructura... i alhora límit, tancament, obstacle, presó.

EL TRIANGLE

AMOR-SAVIESA-PODER

És la coexistència de les tres forces en equilibri.

En el símbol, el triangle traspassa el quadrat... és l'ésser humà que,

transcendint la matèria-presó, cultivant l'essencial, obrint-se a la llum, assoleix l'esfera de l'esperit.

El triangle, també representa:

CREACIÓ-MANTENIMENT-DESTRUCCIÓ

La veritable trinitat màgica, el cicle de la vida, l'etern retorn.

EL CERCLE

És un punt expandit, simbolitza unitat, totalitat, perfecció, infinit.

Sense principi ni final, integra totes les parts en un conjunt harmoniós.

Representa el cicle de la vida, la interconnexió de tots els éssers i coses, la interdependència.

Aquesta explicació es complementa a final de pàgina.

*

DIAGRAMA AMPLIANT SIGNIFICATS

-Simplifica, condensa, esquematitza la informació-

 Vistes des de Terraíndia-Rocaviva mirant cap a l'oest. Alt Urgell.

EXPLICACIÓ GENERAL

 EL LABERINT

De fet, cada poble o ciutat i el planeta sencer, és una mena d'immens laberint. També ho és la ment i l'existència humana: quantes voltes ha donat la vida, la història i cadascú per arribar fins on som ara? 

SABEM

Que per bé i per mal, som fills de totes les generacions que ens han precedit, som fills del passat. Que ha cursat amb molta ignorància, dolor, violències, guerres... Si volem tenir futur, del passat n'hem d'aprendre les lliçons. Si no les aprenem, repetirem a major escala els errors fins ara comesos. I el resultat serà catastròfic. Ja tots ho veiem i que necessitem canviar de mentalitat, un canvi de paradigma.

És per propiciar la reflexió i experiències generadores de positivitat, que s'ofereix Terraíndia-Rocaviva.

És un lloc on passejar i jugar, on perdre's... per anar-se retrobant.

Actualment només una meitat és visitable. A l'altre, la barbàrie que me'n va expulsar prohibeix accedir-hi.

Des de 2013 les autoritats permeten aquesta anòmala situació.

Però la justícia i el seny prevaldran i el lloc sencer tornarà a estar al servei de les persones.

NECESSITEM, PERSONALMENT I COL·LECTIVA, UN ESCLAT DE LLUM

Si et concentres en el centre... la sentiràs vibrar.

EL NOSTRE/VOSTRE LABERINT, INICIÀTIC, TERAPÈUTIC, MÀGIC

Ha crescut adaptant-se a l'entorn natural, seguint antics corriols i dreceres d'animals... no té doncs un centre, ni un lloc on arribar. En ell, el centre -espai sagrat-, està just al lloc on es trobi el visitant. 

Aquest el genera amb la seva presència.

Perquè existim a la cruïlla entre l'abans i el després, el present és l'únic lloc real. 

Per tant, el centre sempre està en un mateix, en cada lloc, en cada instant, cada dia, tota la vida.

ARA MATEIX

queda enrere com un somni. 

 L'ESPAI-TEMPS

És l'imprescindible-indefugible escenari de l'existència.

 Un pas porta a un altre, un dia al següent... el temps passa i el present queda, sempre és aquí,

 

SEMPRE ÉS ARA

La consciència del present, és d'importància capital per viure amb plenitud.

Tanmateix, malgrat ser un fet evident, enduts per la inèrcia del passat i la temença del futur, fàcilment ens n'oblidem. Això ens descentra i gasta temps-espai, consumeix vida en pors, expectatives, enveges, avarícies, vanitats... Que ens estressen, entretenen, endormisquen... obscureixen la màgia del present. 

ES TRACTA DE DESPERTAR

Tanmateix, del present ni volent en podem sortir. 

Ja que, recordar el passat o imaginar el futur succeeix en el present.

EL PRESENT SEMPRE ÉS PRESENT

Explorar Rocaviva, al territori o a la web, és una invitació a la presència,

 a assumir, practicar i expressar lliurement la pròpia essència, la Pròpia Màgia:

 el millor de cadascú.

 La bondat innata que, més o menys manifestada, rau en cada ésser humà.

 A vegades molt adormida... però la llum pot arribar i despertar-la.

Només un creixent despertar ens pot ajudar, a encarar la crisi personal i col·lectiva que vivim... 

a preparar-nos pels canvis que s'apropen...

Que ja són aquí.

Tots ja estem poc o molt desperts, però tots podem estar-ne més.

***

Vistes des de Terraíndia-Rocaviva mirant cap a l'est. Cerdanya.

 COM QUEDA DIT

Terraíndia-Rocaviva, depassa el territori i s'escampa també en un laberint de blogs a la web.

ARA ESTÀS DINS

 Passejant amb temps per ell, físicament i virtualment, t'hi aniràs retrobant. 

Redescobrint el teu ésser profund... que en realitat mai has perdut.

***

 DE CARA A MIGDIA... EL CADÍ 

Nom d'origen àrab: Al Quadi. Diuen que significa jutge o mestre espiritual.

També el nom del poble: Mussa o Músser és d'origen àrab.

Per a la gent del país, el Cadí és un rellotge de sol.

Quan està a la vertical del Pic de Migdia, són les dotze hora solar.

EL DESPERTAR DE LES ROQUES

Evoca i convoca el despertar dels humans.

D'HORITZONTAL A VERTICAL

Despertar-se, aixecar-se, actuar.

CONSCIÈNCIA>AMOR>ACCIÓ

Simbòlicament, la posició horitzontal es considera passiva, inactiva, adormida, a vegades morta. Correspon a la foscor, la inconsciència, la ignorància. La vertical en canvi apareix activa, és equilibri, transcendéncia, elevació... posar-se dempeus, alçar la mirada, caminar, volar...   

Representa, per tant, la vida, llum, consciència de ser.

Igualment, una roca mig colgada de terra, immòbil des de temps pretèrits, es pot considerar dorment. Desenterrada, desplaçada fins al seu lloc i aixecada, simbolitza el despertar. L’acció humana li confereix verticalitat, energia i, igual que un ésser humà, esdevé un element actiu.

Una mena de pont, una antena entre terra i cel, entre matèria i esperit.

És potser per aquesta raó que, en diverses cultures arreu del món, des de sempre han alçat roques, o els seus equivalents, des del tòtem de fusta, la piràmide, l’obelisc, la catedral... fins el gratacels i el coet...

 En el fons, tots voldríem superar la gravetat física... i la psíquica-espiritual. 

Viatjar lleugers... físicament i mentalment.

A casa nostra tenim també els castellers, tot un símbol d’ajuda mútua i d'elevació...

 i al cim, la màgia d’un infant valent!

Vers un adult el màxim despert i realitzat possible.

VERTICALITAT SIGNIFICA DONCS IMPULS CREATIU

 Recuperar lucidesa, coratge i dignitat... reactivar potencials latents, despertar i ajuntar forces.

Suggereix mobilitzar-se per superar inèrcies i pors que ens obscureixen la vida...

 i poder així accedir a una existència més vital, justa, lliure, desvetllada i feliç. 

Qui no ho desitja? 

Personalment i col·lectiva tots necessitem elevar-nos.

*

CONVOCANT PRESÈNCIES

DESPERTANT L'ESPERIT OCULT... DONANT VIDA A LA MATÈRIA 

Si en un tòtem, roca o tronc, s’hi esculpeixen semblances humanes i sobretot si aquestes tenen els ulls oberts, la sensació de presència es fa encara més evident. Els ulls impliquen consciència.

Així, la matèria adquireix vida, personalitat, esperit... de sobte et mira.

Habituats a mirar la natura, si aquesta ens mira pot resultar emocionant o pertorbador.

Alçar tòtems evoca el despertar, i esculpir-hi figures dotades d’ulls, convoca una presència.

 La qual, per ressonància activa la pròpia sensació de presència. 

Element essencial, per a sentir la vida amb intensitat i plenitud.

Contemplar llargament un tòtem animat, sobre el territori o en una foto, 

És una experiència curiosa, a vegades inquietant però sempre reveladora.

Simbiòtica, ja que l’objecte esdevé subjecte: deixa de ser cosa observada i esdevé observador... et mira i, si amb paciència i des del silenci escoltes amb atenció, a través dels propis pensaments “et parla”... D’aquesta manera es pot produir un intercanvi d’energia, potser una mena de diàleg que, a través del tòtem, és de fet amb parts profundes d’un mateix i que alhora implica el sentir i la ment col·lectiva. 

Poden sorgir records, reflexions, sentiments, intuïcions... aparèixer noves perspectives.

Explorar el laberint... i ara llegint això estem fent... estimular la reflexió i l’autoconeixement. 

Facilita connectar amb l’autèntic.

 Genera una màgia, una sensació que, traspassant l’espai-temps, et fa sentir més conscient, més viu... 

Formant part de quelcom més gran: el País, la Humanitat, la Terra, el Cosmos.

*

ULLS OBERTS: MENT OBERTA, COR OBERT

        

-finestres per on entra el món-

ELS ULLS INDIQUEN VIDA, CONSCIÈNCIA, PRESÈNCIA

De tots els sentits, la vista és segurament el més important i sorprenent. 

Ara mateix les lletres, entrant pels ulls formen paraules i frases. 

Que adquireixen sentit i desperten ressonàncies.

Per això hi ha tants ulls oberts, tantes presències a Rocaviva.

ELS  ULLS

Emissors i receptors, són un gran portal de l’ànima... una mena de màgia que irradia i capta llum.

 Representen obrir-se, despertar a nivells més alts de claredat, intel·ligència, esperit...

L’ull revela, reflecteix i projecta el món... l'entorn que habitem.

Aquest que ara ets i t'envolta.

Això demostra, que mirar i ser vist és part del mateix procés. 

Que dins i fora: tu, els altres i l’entorn, no són coses diferents.

 Percepció decisiva per comprendre i transcendir la dualitat... per copsar la globalitat i la interdependència. 

Efectivament.

No som éssers separats, sinó aspectes, facetes, parts de quelcom més gran, 

NEURONES D'UNA MENT CÒSMICA

Que no podem ni mai podrem comprendre... just intuir.

 I tanmateix, a la nostra petita i gran mesura vivim contínuament... vibrant, existint en l'espai-temps.

Ara mateix... cada moment.

Cada punt de consciència és perifèria extrema... i al mateix temps el centre de l'Univers.

Animals, peixos, insectes... també estan dotats d’ulls, de cervell, de consciència.

Ara se sap que els vegetals, a la seva manera també són conscients. Segurament, des de l’àtom a la galàxia, amb ulls i cervell o sense, la consciència està present...  Depassant explicacions i teories, sectes i religions, tot i cada cosa és un gran, incomprensible enigma que, petits com som en l'immens, ens resulta forçosament un misteri inabastable...

 i tanmateix, tal com anem repetint, immersos en ell existim mentre som vius.

El fenomen de la visió (i de la cognició), interpreta el món segons l’estructura perceptiva i conceptual de cadascú. Cada persona i cada ésser viu, veu, sent i experimenta el món a la seva manera.

 

Sabem que tot depèn de la posició, del punt de vista de l’observador. 

"Del color del cristall a través del qual mira i es mira" 

Cosa obvia, que sovint no tenim present.

 Cadascú és un ésser únic, irrepetible! Mai ha existit ningú com tu i mai no tornarà a existir. 

Recordar-se’n facilita assumir la pròpia singularitat... ser més lliure, autèntic, creatiu.

L’ull fora de context, en solitari, al centre d’un triangle d’un mandala, d'una mà... 

Representa la consciència.

ULL> consciència. COR> Sentiment. MÀ> Acció.

Significa acció adequada, raonable i coherent.

Treball, compassió, curació, donació...

Ajuntar cor i ment, intel·ligència i sentiments.

L'ULL

Representa el Principi Creador. 

La Consciència Omnipresent en tot ésser i en tota cosa.

EL MISTERI IMPENETRABLE

 L’esperit bategant:

Això que ara et permet estar ara i aquí llegint.

CONSCIÈNCIA D'EXISTIR

*

ROSTRES AMB ELS ULLS TANCATS

CONVIDEN A REFLEXIONAR, MEDITAR, CONTEMPLAR... MIRAR ENDINS...

Analitzar i sentir la pròpia vida i l’entorn humà i material en què aquesta evoluciona dia a dia, constantment.

Meditar-contemplar, relaxa el cos, eixampla la ment i el cor... eleva l’esperit.

 

Facilita superar la inconsciència-ignorància-violència-inèrcia-pors... principals obstacles en el camí. Dona més comprensió, valentia... estimació per un mateix, per tot i per tothom, per dies i nits, calmes i tempestes... per la vida en la seva infinita complexitat.

Solem queixar-nos d’allò que ens manca i valorem poc allò que tenim que,

 si hi posem atenció, veurem que és molt. 

Són moltes les coses per agrair i compartir, en aquest món tan ple de carències, misèria, dolor i sofriment.

Seure i tancar els ulls, observar el pas dels pensaments, reflexionar...

 és una potent medecina per a molts mals. 

Mostra també que els obstacles són part del joc, reptes i lliçons...

 Una faceta del misteri que som i ens envolta.

Xarxa de blogs> Som xarxa.

Mirar endins, és doncs tant esclaridor, important i necessari com mirar enfora. 

Això queda representat en les figures que tenen un ull tancat i l’altre obert.

... i que algunes, com aquesta, són alhora dos perfils i un frontal...

Es besen i et fan l’ullet! Et recorden que la vida és un joc singular i efímer!... 

Existir és una aventura. 

Ets actora-actor en un immens teatre. No saps d'on vens ni saps on vas... si és que d'algun lloc vens o vas... N'ignores el sentit, si és que algun sentit té. Només saps que estàs ara-aquí.

Tot plegat és una mena de broma còsmica que ens sobrepassa.

La multiplicitat d'explicacions, cultes, supersticions i religions, demostra que realment ningú no en sap res. Convé descartar creences cegues i fanatismes variats. Procurant una vida personal més realitzada i un món millor, obrir-nos al Misteri amb curiositat, intel·ligència, bondat, germanor i agraïment.

Això seria una mena de "religió universal", una ètica que en estat latent existeix des de sempre.

Preconitzada per grans mestres al llarg de la història...

Que malauradament no han estat escoltats pels dirigents del món, atrapats en l'egoisme i les baixes passions. Necessitem una  ètica, un paradigma que, contràriament a les religions separadores, generadores d'inquisicions variades, exterminis i guerres interminables, i a la moral materialista-consumista-depredadora ara predominants, no generaria fanatismes, explotació, guerra... sinó que ens agermanaria a tots els habitants d'aquest planeta i a tots els éssers vivents.

Una "religió laica" racional i humanista, no jeràrquica, panteista-atea. 

 Una ètica universal fonamentada en els Drets Humans.

La Carta de la Terra, l'Ecologia profunda, la Filosofia perenne... la Ciència sàvia...

La suma, cal anar-ho repetint per anar-ho assimilant, s'anomena Ecosofia.

Xarxa de blogs> Nova ètica.

*

 FIGURES AMB TRES ULLS

EL TERCER ULL

Centre energètic situat a l’entrecella, és conegut des de temps pretèrits.

Especialment en les tradicions orientals. Simbolitza la saviesa que es genera observant endins i enfora. S’associa al despertar, el coneixement, la intuïció... a una comprensió més profunda del món i de nosaltres mateixos. Condueix de la percepció profana a la sagrada... Quan tot resplendeix i et sents en pau.

El tercer ull simbolitza supra-humanitat: la mirada de l’esperit.

(Aquesta que tots necessitem obrir... perquè oberta ho transformaria tot)

Diuen els savis, que activar-lo, meditant, contemplant, acollint, estimant... facilita superar limitacions mundanes, transcendir el natural dualisme, copsar i viure la Unitat subjacent. Això potencia l'harmonització cos-ment-esperit-entorn. Que són de fet la mateixa cosa, aspectes del mateix fenomen existencial. 

Afirmen que dóna accés als mons interiors, als propis records amagats i a la memòria col·lectiva. 

Asseguren que connecta amb les dimensions superiors de l’Univers, que permet veure l’invisible i endinsar-se en el desconegut. Que il·lumina el camí vers una humanitat més compassiva, lúcida i creativa. 

Tot plegat es relaciona amb teories científiques-fisiològiques-esotèriques. 

Doncs la ubicació del tercer ull es correspon amb la pituïtària, equivalent biològic d'un potent ordinador que coordina el sistema endocrí i metabòlic, reguladors de les principals funcions del cos i del psiquisme. 

*

 ROQUES "FLORIDES" 

EL FLORIR DE LES PEDRES

Algunes d'elles, alçades, despertes, no ho estan de manera antropomòrfica sinó vegetal, orgànica o geomètrica, generalment abstracte. La part inferior de totes les roques treballades, generalment es conserva en estat natural i la superior està potenciada, evolucionada, activada... “florida”.

Alçant, desbastant i polint es revelen les formes amagades, els potencials endormiscats. 

De manera més o menys conscient, tots voldríem activar-los. Perquè intuïm-sabem que són essencials, ens fan singulars i proporcionen creixement, realització, alegria... acolliment de la realitat present... 

REALITAT QUE CAL NO CONFONDRE AMB EL CONFORMISME 

Que és por crònica, egoisme i adormiment. 

Anestèsia generada per la desinformació i l'omnipresent espectacle banal:

Pa i circ  >  "Panem et circenses", ja bé d'antic.

Descriu la pràctica d'un govern manipulador que, per mantenir tranquil·la i controlada la població o per ocultar fets controvertits, escandalosos o criminals, té a les masses desinformades i les proveeix d'entreteniment de baixa qualitat... estupefaent o tòxic. Doncs el què no suma resta. 

Vivim en la societat de l'espectacle, en ella això funciona a tota marxa.

Estar alerta, cultivar el sentit crític i la lucidesa és prioritari.

**

 

LES ROQUES FLORIDES SUGGEREIXEN DONCS SUPERAR LA GRAVETAT

ALÇAR-SE, TREBALLAR-SE, POLIR-SE

Desprendre’s del que destorba la plena eclosió del més veritable. Criden a renovar-se: accedir a noves formes, energies, aptituds i possibilitats, des de sempre latents en cadascú i en tots. Treballar una roca (treballar-se), conservant  l'arrelament a la terra, harmonitza tosc i polit, natural i artificial, cos i "ànima". 

Suggereix casar  terra i cel, espiritualitzar la matèria i materialitzar l’esperit.  

Tots desitgem, necessitem... menar una existència més relaxada, equilibrada i plena de sentit. Tots busquem felicitat, sentir-nos bé i en pau, reconciliar-nos amb la vida sencera, amb el món sencer... 

Creixent lliurement, florint a la nostra manera, cadascú a la seva, 

millorem la pròpia existència i contribuïm a millorar l'entorn i el món.

*

 VIDA-MORT

NAIXEM I MORIM A CADA INSTANT

La vida és un seguit morir i ressuscitar.

Inevitable conseqüència d’haver nascut, la mort és la disgregació de l’organisme psicofísic.

Identificats com estem amb el cos, l’ego i possessions diverses, la certesa d’haver de morir genera por... De fet, és la mare de totes les pors i l’origen de creences que inventen déus, prometen paradisos, cels, reencarnacions... i amenacen amb inferns i càstigs eterns... Les religions són velles supersticions.

 El Misteri roman impenetrable. Som ínfims en l'etern.

SABEM

Que tot principi comporta un final... el què és deixarà de ser. 

Sabem que el passat és història i el futur imaginació, que la vida succeeix ara. Que viure i morir són aspectes del mateix fenomen vital, expressió constant de creació-manteniment-destrucció: condició bàsica de tot en aquest planeta i segurament de l’Univers.

La vida individual, mentre dura, és inseparable de la mort: 

un permanent ressorgir de les cendres del passat.

Assumir l’extinció porta a reflexionar a propòsit de la precarietat de l’existència.

...i la vanitat de tant egoisme, ambicions i pretensions humanes. Ajuda a relativitzar, dóna empatia, coneixement, compassió, bondat... major respecte per un mateix, per tots i per tot. Cosa absolutament necessària en aquests temps de crisi global sense precedents. Adaptar-se o extinguir-se.

Un avís contundent va ser la pandèmia.

Ara, 2023, una majoria de dirigents electes enfollits, flirtegen amb la Tercera Guerra Mundial. Caldrà un desastre nuclear, perquè la població supervivent reaccioni i surti del somni materialista-consumista? 

SABEM

Que personalment i col·lectiva, necessitem alliberar-nos de l'escòria acumulada durant generacions. 

De tot l'egoisme, avarícia, barbàrie, crueltat i patiment que encara batega en les nostres cèl·lules i neurones... i que amenaça destruir-ho tot. Aquí tenim la misèria, la guerra, contaminació, sobre-població, desastre climàtic... la situació planetària és crítica. Justament per això pot ser un motor de canvi. 

Totes aquestes coses les sabem.

I que a vegades cal tocar fons per començar a pujar. Fins on caurem? 

Amb tot plegat i més, a tothom poc o molt se li van encenent senyals d'alarma. 

Això propicia reflexionar... i una possible reacció transformadora en profunditat.

 Som molts i cada dia més que ja estem en el camí del canvi... cultivant, expandint un nou paradigma.

Hem de ser encara molts més.

Fins a assolir la massa crítica, que pugui fer efectiva una transformació real.

Són molts que encara no volen o no poden mirar i cegament, només pensen en "continuar com abans". 

Però, amagar el cap sota l'ala, no dona bon resultat. "El d'abans" i "el normal", ja veiem cap on ens porta.

És la buidor d'aquesta societat egoista i materialista, hipnotitzada amb els diners i l'espectacle buit,

 la que empeny tanta gent al consum desaforat o al suïcidi.

*

EN TOT CAS, A NIVELL PERSONAL, MORT CERTA HORA INCERTA

Aquesta és de les poques certeses que tenim.

Naixem, vivim, morim.

També tard o d'hora els pobles, nacions, imperis... tot el que puja caurà. 

LA CADUCITAT, EL NO SABER SI DEMÀ ENCARA SEREM VIUS

dóna gran valor a la vida, a cada dia, a cada moment.

Res ajuda tant a sentir, a viure intensament, com ser conscients del pas del temps, la transformació seguida i la provisionalitat de cada instant, de cada dia, de tot i de cada cosa... Fins que s'apaga el llum... i l'organisme psico-físic es desintegra. Allò que un dia va aparèixer... des-apareix. Mai tornarà.

QUE HI HAGI O NO UN DESPRÉS PERSONAL ÉS IRRELLEVANT

De ser-hi ja ho sabràs... si no hi és mai no ho sabràs, i si "reencarnessis", ja no series la mateixa persona, series un altre. De la mateixa manera que si vas tenir "una vida anterior", mai l'has realment recordada.

 

Ni tan sols recordem la major part de la pròpia vida actual.

Ens en passem un terç dormint! Quan tens seixanta anys, n'has dormit uns vint!... En bona part somiant, immersos en altres realitats, de les que gairebé no en recordem res... Tot plegat és com un somni.

Qui va començar aquesta lectura ja no hi és... ara ja és un altre... en constant transformació.

Queda, sí... poc o molt, com un eco, un ressò, una memòria...

Per això, sumar memòria positiva, resultat dels pensaments i actes positius, és factor primordial de canvi.

Per contrapesar la negativitat que, personalment i col·lectiva, ens roba vida, turmenta i destrueix.

DUALITAT-UNITAT

SOM UN  I SOM MOLTS

Tants com instants té la vida.

En molts rostres, es poden veure dos perfils, o una cara frontal... de fet són tres figures en una. 

Quan les veus la ment fa un klic.

Aquesta “partició”, també en algunes figures abstractes, evoca la percepció dual: dia-nit, dalt-baix, vida-mort, si-no. És la necessària i quotidiana dualitat... La polaritat imperant al planeta i en tot el Cosmos.

Immersos en ella, és fàcil oblidar que la part és només un moment, un aspecte del tot. Per sobre del canvi constant i l’aparent diversitat, més enllà de la funció particular de cada element, batega la unitat. 

Som parts, fragments d'una sola cosa inseparable i misteriosa.

Cadascú és peça microscòpica d'una gran màquina, cèl·lula d’un gran cos... neurona d’una gran ment.

Tot és i tots som inter-dependents: no hi ha objecte sense entorn, tu sense jo, ni mar sense platja. 

El planeta és una esfera, una sola cosa: la casa de tots... que igual que al propi habitacle ens convé cuidar.

El que fas o deixes de fer, als altres o a la Terra, d’una o d’altra manera retorna a tu mateix. 

Tot està entrelligat... físic-psíquic-anímic, tot depèn de tot.

Per tant, és vital transcendir dualitats, aplicar Valors Humans... harmonitzar diversitats, respectar-se i respectar. Certament, per la mateixa naturalesa humana i de les coses, un cert nivell de conflicte és inevitable, això no es pot obviar. El secret rau en l'equilibri, evitar l'excés, trobar el punt just.

Fràgil i resistent, ara alegre, adés trista, sempre canviant, estimar la vida.

 Cuidar-se i cuidar és important. 

CUIDAR ÉS ESTIMAR

 AMOR

La paraula amor ha estat molt tergiversada i prostituïda.

Es fa servir per a qualsevol cosa. Des de "l'Amor de Déu", quin amor?, que permet, que provoca el mal, ja que "sent omnipotent" podria evitar-lo, fins a les sardines "envasades amb amor"

Tanmateix, amor és l'única que tenim per anomenar aquest sentiment profund que tots coneixem, anhelem, busquem... a vegades per estranys camins, i que és l’essència,  el cor, la màgia de la vida. 

Amor és apreciar, respectar, valorar tota persona, cada cosa, el món sencer. 

No de paraula ni en teoria, sinó de fet.

L'amor comença per un mateix. 

Però no és egoisme, és respectar-te, anar més enllà del què pensaràn o diràn. Es gosar pensar per tu mateix-a i ser tu mateix-a. És autenticitat. Simultàniament, és reconèixer la dignitat inherent a cada ésser humà. Implica consideració, bondat, comprensió, compromís...

 Implica una actitud de respecte i valoració envers els altres, tots els éssers i totes les coses. 

L'amor defensa als febles, és solidari amb el patiment del món.

Però no és caritat, no és donar una mica del que et sobra. L'Amor és compartir, altruisme, compassió, solidaritat... És treballar per un món més just, pacífic, sostenible, harmoniós per a tots.

*

PER PODER ESTIMAR, CAL ESTIMAR-TE

Tant que possible evitar prostituir-te rendint culte al Déu-diner.

Aquest tirà que ens esclavitza, que ens roba el temps, la llibertat, la pau, la vida...

Estimar és Amor,amabilitat, bondat, compassió,  perdó...

És agraïment per tot: acceptar, cuidar, acollir, meravellar-se davant del constant misteri.

Valorar, apreciar la vida tal com es presenta, acollint punxes i flors, calmes i tempestes...

 alleugera el sofriment i revela noves, insospitades dimensions de l’existència.

 És una experiència vital transformadora, màgica.

ESTIMAR ALS ALTRES, LES COSES, TOT, ÉS ESTIMAR-TE A TU MATEIX-A

      Cultivar l’Amor és bàsic per a ser feliç!

Ho diuen els savis:

.

*

 ALTRES SÍMBOLS

La mà: eina primera, versàtil i poderosa, màgica...

MANS

Signifiquen acció conseqüent, treball, protecció, creació, poder, compassió, donació...

Les mans ens fan humans. Ja els  ancestres consideraven que en elles residia l’esperit... en pintaven a les coves i feien amulets. S'atribueix a les mans el poder de donar energia, curar, protegir, cuidar... 

GRAVANT-NE SOBRE ROQUES, CONTINUA LA MÀGIA

Instintivament, el passant posa a sobre la pròpia mà. Així, en cada pedra s’hi condensa l’energia positiva de molts milers de mans, les que hi han passat i les que al llarg del temps hi passaran.

*

 L'INFINIT... L'ETERNITAT...

Concepte abstracte i metafísic que supera comprensió humana.

Sense principi ni final, durada infinita, continuïtat il·limitada en el l'espai-temps.

DESCOBRINT L'ETERNITAT

Una anècdota significativa.

L'any 1962, tenia jo dotze anys. Estava internat en un camp de concentració de La Salle:

 "Hermanos de las Escuelas Cristianas"... abundaven pederastes i sàdics, físics i psicològics:

"Imaginad que la Tierra es una bola de acero (la terra ja no era plana), y que una hormiga le da vueltas pasando siempre por el mismo sitio. Cuando hubiera partido la Tierra en dos, la eternidad no habría hecho más que empezar... Pensad que el fuego de la Tierra es como fuego pintado comparado con el del infierno, imaginad pues toda la eternidad en él, a la que será condenado quien muera en pecado mortal".

Això feia molta por... però també en feia pensar en una eternitat de cel.

Eternament contemplant al "Dios de amor"... que havia sacrificat el seu fill únic per salvar-nos del terrible pecat fet per Adam i Eva... Per el qual de totes maneres ens tocava pagar. "Con el dolor y el sudor de nuestra frente". Aquesta va ser la meva primera, absurda però potent, vivència de l'eternitat. 

En el futur, si futur hi ha,

si la humanitat no s'autodestrueix o cau en una distòpia inimaginable, institucions com la precedent (i tantes altres que tots coneixem i que molts tenen del tot normalitzades), seran no solament inconcebibles, sinó considerades aberracions criminals, impunement executades contra infants i poblacions indefenses.

***

 ESPIRALS

Tenen diversos significats simbòlics profundament connectats amb la natura cíclica de l'existència

i el procés de transformació espiritual. 

Són el vòrtex que genera un punt girant i allunyant-se del centre... o endinsant-se en ell.

Són explosió-implosió, un remolí cap enfora: contemplar, o cap endins: meditar. 

Les veiem a l'ADN, a l'aigua, als núvols, remolins, tornados... closques de mol·luscs, galàxies...
Simbolitzen el creixement i decreixement cíclics, l'etern retorn... l’energia vital, el Cosmos.

També des del neolític que apareixen en l’art, en la màgia i en els rituals prehistòrics.

Concentrar-se llargament en una espiral, facilita evadir-se del món terrestre, 
per endinsar-se en el més enllà i el més profund.

*

 MANDALES

Són configuracions geomètriques centrades, que delimiten un espai equilibrat.
 S'utilitzen com a eina per a facilitar la consciència espiritual, la meditació, la introspecció, la curació...
La contemplació d'un mandala ajuda a calmar la ment, reduir l'estrès, a induir un estat de pau i benestar.

Són una representació del Cosmos... sent el centre el punt focal o l'origen de l'Univers.
Són recordatori de la interconnexió de tots els éssers i de la naturalesa cíclica de l'existència.
Simbolitzen l'equilibri i l'harmonia.

Figuren el Cosmos i la psique humana.

La relació entre centre i perifèria.

Individu i societat.

Són i som contracció i expanssió

Batec, vibració.

Unitat i diversitat.

Contemplar llargament un mandala, serveix per centrar-se, equilibrar-se, harmonitzar-se amb l’Univers.

N’hi ha de molt complicats, com els tibetans o les rosasses de les catedrals.

 Els de Rocaviva són molt senzills. L’explicació bàsica per comprendre’ls és la següent:

Aquesta explicació complementa la que hi ha a l'inici de pàgina.

El quadrat i per extensió el cub, simbolitza el cos. 

Matèria, estructura, estabilitat... i també límit, tancament, obstacle. Els quatre elements, les quatre estacions, les quatre direccions... Inclinat esdevé dinàmic i girant veloç genera un cercle, així, allò material mostra la seva essència atòmica, quàntica, fractal... intangible, dit altrament, espiritual. 

El triangle representa amor-saviesa-poder. 

I creació-manteniment-destrucció: la dinàmica omnipresent, la condició de tot. És la flama vital, l’impuls ascendent, des de la matèria (terra, base, fonament), vers l’immaterial (vòrtex), que finalitza en un punt.

El punt és un concepte metafísic. 

Significa la cosa més petita que es pugui concebre i també la més gran, ja que en certa manera tot és fet de punts, àtoms, partícules... Representa doncs la matriu generadora,  la partícula elemental i la Totalitat. 

El Cosmos incognoscible... que és potser només un punt, un àtom d'un univers més gran. 

El cercle és un punt expandit.

En tres dimensions una esfera, la forma geomètrica perfecte. Evoca el Sol (deitat immediata, divinitat primera i evident), els astres, el Cosmos, els àtoms... Ens mostra el moviment circular, l’etern retorn. 

Igual que el punt, equival a Unitat, Perfecció, Eternitat... tornem al Panteisme... 

i per extensió a l'Ecosofia.

ECOLOGIA INTEGRAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA HOLÍSTICA

TOT ÉS UN... UN ÉS TOT

 AUM

SÍMBOL HINDÚ I BUDISTA DE L'ABSOLUT

ÉS EL MANTRA BÀSIC

Significa Unitat, Totalitat, Cosmos... el Gran Misteri

Sona OM o AUM

A, és creació. U, és existència. M, és destrucció.

Són els tres aspectes que conformen la Unitat Cósmica.

Representades també per les forces, energies, condicions, "deitats"... Brahma, Vhisnú i Shiva.

Diuen que és el so primigeni del qual se'n deriven tots els altres sons.

Que és la vibració del Big Bang, ressonant encara  per tot l'Univers en expansió...

 Representa el so i la causa del Cosmos, l’impuls primordial, l'esclat primigeni.

La totalitat de l'existència, el passat, el present i el futur...
També l'absolut, la divinitat, la consciència suprema.
La unitat universal, la connectivitat de tots els éssers...

Asseguren que, seguidament repetit i sentit harmonitza l’existència.

 És el teló de fons... la pantalla, el silenci sibilant subjacent a tot soroll.

Si escoltes bé, fins i tot enmig del soroll, a tot arreu el podràs sentir.

Per tot això, és també un símbol panteista... i ecosofista,

ja que evoca i exposa la unitat del planeta Terra, i la Unitat Universal de la qual es part inseparable.

*

EL SÍMBOL DE LA PAU

Expulsat del lloc, no vaig tenir temps de gravar-lo a la roca.

Confio que al seu moment algu ho faci.

Té un significat esotèric molt fort, equivalent als anteriors i que generalment es desconeix.
Mostra com el tres és un, l'un és tres i tot conflueix en un cercle

Igual que AUM, il·lustra la trinitat i la unitat: Generació-Conservació-Desintegració. 

Tot a la Terra i a l'Univers és creació-conservació-destrucció.
 Que són, efectivament, tres forces en una sola... Que es coneix com a Trimurti. 

És com tres rius que conflueixen en un... i com un riu que es divideix en tres...
 envoltats d'un cercle que ho engloba tot.

Unitat i trinitat no és cap qüestió de fe absurda, sinó una evidència incontestable.

El símbol explica, ni més ni menys que el famós i absurd "misteri" de la "Santíssima Trinitat"

 Pare-Fill-Esperit Sant, dogma de fe... "misteri" que mai ha estat tal per a moltes filosofies orientals.

 Clarament la hindú, budista i taoista, molt més antiges i sàvies que les religions de la Bíblia.

Efectivament, també del símbol taoista yin-yang se'n dedueix el mateix principi.

EL YIN-YANG, SÍMBOL DEL TAOISME, IL·LUSTRA TAMBÉ EL PANTEISME... I L'ECOSOFIA.

Simbolitza la dualitat inherent en l'univers,
representada pels dos aspectes complementaris de la naturalesa
i la constant interacció entre ells.

Que genera unitat inseparable.

DES DE SEMPRE HA EXISTIT EN LA HUMANITAT UN CORRENT DE SAVIESA

Que la barbàrie imperant mai ha pogut anihilar. 

ES TRACTA D'ALLIBERAR-LA

Llegint fins aquí això hem estat fent.

SI VOLS APROFUNDIR, TORNA QUAN VULGUIS!

Persistint es va avançant.

Via una vida millor, per a cadascú i per a tots...

Continuem!

Es tracta d'obrir la ment, el cor, les mans... d'elevar l'esperit.