SIMBOLOGIA I FILOSOFIA

TERRAÍNDIA ÉS ROCAVIVA

 ROCAVIVA ÉS TERRAÍNDIA

Una xarxa de caminois vorejats per centenars de roques treballades, petites i grans.

Forma un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic.

També és un laberint de blogs a la web:

CAMINS DE PAU

Vers un nou paradigma.

PRECONITZA EL PACIFISME I LA NO-VIOLÈNCIA

Pestanya Xarxa de blogs.

SIMBOLOGIA I FILOSOFIA

PER A FACILITAR UNA MILLOR COMPRENSIÓ DE L’OBRA
I una vivència més intensa, fructífera i profunda del lloc i de la web:

  EXPLICACIÓ DEL LABERINT

Dels temes principals i del significat de les figures i símbols més representatius.

 DRETS HUMANS, PACIFISME I ECOSOFIA 

Són els eixos vertebradors de Terraíndia-Rocaviva.

ECOSOFIA ÉS

ECOLOGIA GLOBAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA HOLÍSTICA

 Veure a Xarxa de blogs> Ecosofia activa.

Aquesta cara somrient ens diu, que en aquests temps difícils necessitem:

CONSCIÈNCIA, PACIÈNCIA, AMOR, KORATGE I BONUMOR 

Són la sal de la vida... i medecina per a mil mals!

SEMPRE I EN TOT LLOC ET SERAN GUIA

=

El següent, és potser el logo més representatiu de Terraíndia-Rocaviva. 

Exiliat del lloc, em va faltar temps per gravar-lo sobre pedra. Potser algun dia... no en perdo l'esperança. 

SIGNIFICA OBRIR LES MANS

Harmonitzar cor i ment, intel·ligència i sentiment... eixamplar la ment, elevar l'esperit.

ES TRACTA DE SER TU MATEIXA, TU MATEIX

ES TRACTA DE REACTIVAR LA PROPIA MÀGIA

Ajudar-te en aquest camí és l'objectiu de Terraíndia-Rocaviva.

=

Sí que vaig tenir temps, de gravar el següent diagrama a varies roques. 

També a l'entrada.

Així ho va deixar un cabrer que, després de llarg assetjament em va forçar a marxar.

L'any 2013 tot va quedar inacabat, abandonat i vandalitzat, no havent-se fet justícia no hi he pogut tornar.

 Pestanya Xarxa de blogs> El meu blog > Vandalismes i >  Testimonis.

Tristament, el què ha passat a Rocaviva passa per tot arreu.

Contínuament i durant segles, la barbàrie: egoisme, inconsciència, ignorància, violència...

 ha estat perpetrant danys de tota mena, contra les persones, les coses i la naturalesa.

Globalment, estem ara en un punt crític... la humanitat està al caire de l'abisme.

 Ja tots ho veiem... i que necessitem urgentment un canvi de mentalitat.

Des de Terraíndia-Rocaviva en aquest sentit treballem.

Aquest ha estat el motor des del principi: treballar per un món millor.

SIGNIFICAT DEL SÍMBOL

EL CENTRE, EL PUNT, L'ULL

 ÉS VIDA-VISIÓ-CONSCIÈNCIA-ESPERIT

Significa inici i final, l'infinit, la transcendència, el misteri que som i ens envolta. 

L'existència més petita possible i la més gran possible... Micro i macrocosmos.

EL QUADRAT

 Representa la matèria, el fonament, el cos: terra-aigua-aire-sol. 
És solidesa, estabilitat, estructura... i alhora límit, tancament, obstacle, presó.

EL TRIANGLE

AMOR-SAVIESA-PODER

És la coexistència de les tres forces en equilibri.

En el símbol, el triangle traspassa el quadrat... és l'ésser humà que,

transcendint la matèria-presó, cultivant l'essencial, obrint-se a la llum, assoleix l'esfera de l'esperit.

El triangle, també representa:

CREACIÓ-MANTENIMENT-DESTRUCCIÓ

La veritable trinitat màgica, el cicle de la vida, l'etern retorn.

EL CERCLE

És un punt expandit, simbolitza unitat, totalitat, perfecció, infinit.

Sense principi ni final, integra totes les parts en un conjunt harmoniós.

Representa el cicle de la vida, la interconnexió de tots els éssers i coses, la interdependència.

Aquesta explicació es complementa a final de pàgina.

=

DIAGRAMA AMPLIANT SIGNIFICATS

-Simplifica, condensa, esquematitza la informació-

EXPLICACIÓ GENERAL

 EL LABERINT

 Rocaviva-Terraíndia és un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic.

Màgic, es refereix a una experiència singular, que genera encantament, sorpresa... Iniciàtic, indica el potencial d'eixamplar la ment, d'induir en el visitant un major coneixement de si mateix i del món; que el pot conduir a una transformació significativa en la seva vida. Màgic més iniciàtic resulta en terapèutic: tot allò que contribueix a la curació i al benestar físic-mental-emocional-espiritual de les persones.

Rocaviva-Terraíndia havia de ser un gran, enorme laberint.

On els visitants haurien pogut passejar per caminois sinuosos, a vegades escarpats, rodejats d'un paisatge pràcticament verge i magnífic; envoltats de roques esculpides amb grans rostres i amb motius simbòlics, artístics i espirituals. Vivint així una experiència profunda de reflexió, contemplació i connexió amb l'art, amb la Natura,  l'esperit de la muntanya, el bosc, les roques... amb un mateix i amb el Cosmos.

 Vistes des de Terraíndia-Rocaviva mirant cap a l'oest. Comarca de l'Alt Urgell.

Des de 1986, amb aquest propòsit vaig estar treballant... fins que la barbàrie em va aturar. 

Endemés de construir la casa on vivia, crear un hort biològic, obrir camins i transformar roques, havia fet altres coses: adossada a una roca, una petita ermita amb llar de foc i aigua corrent, on les persones podien viure i dormir. Una cabana-taller de fusta, on es podia dormir i treballar. Dues cabanes de branques i un taller de ceràmica. Obres d'art pobre: maniquins i miralls estratègicament col·locats, que generaven sorpresa i misteri...  ceràmiques posades en cavitats sota les roques... ninots de plàstic mirant un televisor... obres de "land art"... Moltes idees estaven en marxa. Hi ha algunes fotos a altres pàgines.

EL TERRITORI DISPONIBLE ÉS MOLT GRAN

 Permetia fer un laberint enorme,

ple d'immenses possibilitats... era apassionant i el resultat hauria estat espectacular. Però no solament ningú va entendre la idea, ni va ajudar en res, ans al contrari. Des del Consell Comarcal em deien que no tenien diners, però sí que en tenien per altres coses. I el cabrer sempre assetjant... amb el resultat que ja en altres llocs s'explica: obra aturada, inacabada, vandalitzada i jo maltractat, avariat i exiliat. 

Vista cap al sud, el Cadí. 
Nom d'origen àrab: Al Quadi. Diuen que significa jutge o mestre espiritual.
Per a la gent del país, és un rellotge de sol. Quan està a la vertical del Pic de Migdia, són les dotze.

EL GRAN LABERINT DE TERRAÍNDIA

 Respondria a una necessitat humana: escoltar, estar oberts, receptius a la Natura.

Al estar aquesta modificada i enriquida amb art, l'impacte seria major i el missatge més profund.

Des de 2017, això ja ho fa  Rocaviva, a una escala menor.

 

En una societat estressada, consumista, neuròtica, violenta com la nostra,

grans espais com aquest serien molt recomanables per a facilitar a un màxim de persones relaxar-se i connectar amb si mateixes. Reflexionant, meditant, contemplant... explorant aspectes profunds... Facilitant així la tant necessària curació física-mental-emocional-espiritual... cosa que es reflectiria en la societat. 

El Gran laberint de Terraíndia ja existeix, en estat quasi intransitable.

Només caldria arranjar camins, obrir-ne alguns de nous, treballar roques i fer altres intervencions segons l'esperit del lloc. Cap enorme despesa. En resultaria una xarxa intricada. L'objectiu, era que cada persona trobés el seu propi camí, o també, visites guiades. Seria una excursió física i alhora un viatge terapèutic, que permetria als visitants connectar amb l'energia del lloc i amb el propi ésser; cultivar la introspecció i l'autoconeixement mental-psico-espiritual. Només vaig tenir temps de realitzar el que ara és Rocaviva, que ja és molt, però només una petita part del que podia ser, d'haver rebut l'adequada ajuda i protecció.

Veure> Xarxa de blogs> Projecte Terraíndia.

=

Vistes des de Terraíndia-Rocaviva mirant cap a l'est. La Cerdanya.

 Mussa o Músser, el nom del poble, és també d'origen àrab.

Però aquell possible gran laberint, va quedar en un projecte, que mai va ser, ni és comprès.

Pitjor encara, la part ja treballada, des de 2013 ha quedat reduïda a una franja de territori visitable. A l'altra meitat no s'hi pot accedir perquè el Ton ho prohibeix i les autoritats ho toleren, malgrat estar declarada Bé Cultural i estar obligats per llei, a protegir-la, cuidar-la i divulgar-la. El cabrer per psicopatia, i les autoritats ignoro per quins motius, van impedir una gran obra que jo estava realitzant altruistament. Per sort, malgrat no haver rebut cap ajuda, ni mentre hi treballava ni després, una meitat continua exitosament oberta al públic, per pura convicció i havent de plantar cara a absurdes oposicions. La ceguesa de les autoritats és realment sorprenent, han privat a les dues comarques de quelcom extraordinari i ara per ara no se'ls veu la mínima intenció de rectificar. Amb més detall, tot això ho explico al meu blog.

Però tard o d'hora, la justícia i el seny prevaldran i el lloc sencer tornarà a estar al servei de les persones.

Vista cap al nord, on hi ha un bosquet de roures i feixes amb grans possibilitats.

REALITZAR EL GRAN LABERINT DE TERRAÍNDIA

  seria quelcom molt rellevant.

Tanmateix, l'experiència no hauria de ser un privilegi dels visitants,
 sinó que s'hauria de fer fàcilment accessible des de qualsevol lloc i a qualsevol moment.

VISITA VIRTUAL

 Per visitar llocs d'interès no és imprescindible transportar el cos.

En el futur, si futur hi ha, caldrà reconsiderar el turisme tal com ara es practica.

El turisme massiu ha estat i és una font important de desenvolupament econòmic per a moltes regions del món, però també és una de les activitats més perjudicials per al medi ambient. En el futur, si volem garantir la sostenibilitat del nostre planeta, serà imprescindible reconsiderar aquest model.

La visita virtual és una alternativa innovadora i sostenible al turisme tradicional.

  Permet explorar llocs d'interès sense necessitat de desplaçar-se físicament.

Sense contaminar el planeta ni degradar el lloc visitat.

Confiem que les noves generacions seran més conscients i responsables que les actuals.

ROCAVIVA BÉ CULTURAL

Queda explicat a altres llocs que Rocaviva va ser declarada Bé Cultural l'any 2010.

I que els danys molt greus que ha sofert des de llavors han estat ignorats.

Tant de bo ben aviat, en lloc de caure en més foscor arribi la llum i l'obra es realitzi.

Això depèn exclusivament de les autoritats pertinents.

 De si compleixen o no amb la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya, que diu en l'article primer:

"Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural, és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics" Més clar impossible i tanmateix ni s'ha complert ni s'està complint.

Per al bé de les persones, de les institucions, del país i del món, convé complir.

TERRAÍNDIA VIRTUAL

Brutalment aturat el projecte, durant anys vaig estar bregant per fer-me escoltar.

Vaig trucar a totes les portes possibles, inclosa la Sindicatura de Greuges, però va ser endebades.

Durant anys em van entretenir, com si anessin a fer quelcom, però no van fer res d'efectiu.

A parer meu, tot plegat es deu a una molt elevada presència de corporativisme.

L'encobriment d'errors o delictes, és un abús de poder i una forma de corrupció.

NO CULPO A LES PERSONES, ÉS TOT EL SISTEMA QUE EN BONA PART FUNCIONA AIXÍ

A causa de la inconsciència-ignorància-violència col·lectiva.

Tampoc culpo al cabrer, perquè també és un resultat del sistema.

Precisament, per això cal de tot una transformació profunda.

Aquesta transformació pot semblar utòpica, llunyana, potser impossible.

Però podria estar més propera del que pressuposem.

Aquest serà el tema d'una propera pàgina.

RESILIÈNCIA

És la capacitat d'encarar positivament situacions adverses, traumes, tragèdies...  i sortir-ne enfortits. 

Conreant, practicant la resiliència,

exiliat, indefens, sense cap ajuda i molta indiferència, veient que no podria continuar l'obra a Rocaviva...

 Vaig començar un altre laberint:

CAMINS DE PAU

És una xarxa de blogs interrelacionats, que se sumen, sobreposen i complementen.

Combinen el Pacifisme amb l'Ecosofia, la transformació personal i la reflexió espiritual. 

CAMINS DE PAU

Es fonamenta en semblants premisses que Rocaviva-Terraíndia, però ara a la web.

S'afegeix, completa i amplia el laberint físic. 

Amb l'avantatge que Internet permet als usuaris explorar-lo a qualsevol hora i des de qualsevol lloc.

Veure Xarxa de blogs> www.terraíndia.cat

 

El febrer de 2024, vaig rebre un atac informàtic, que sortosament no va reeixir.

Ja he pres precaucions, però tot és fràgil a internet, qualsevol dia tot podria desaparèixer. El cabrer, o potser algú dels Consells Comarcals, en tinc indicis, em voldrien callat... De ser així, seria molt greu.

 Lamentable situació, havent de protegir l'obra, la policia està informada i en possessió dels indicis.

=

Mentrestant, 

continuo treballant, ja no camins físics sinó virtuals... paraules, conceptes, imatges, bits i píxels.

 ES TRACTA DONCS DE DOS LABERINTS

El primer és Terraíndia-Rocaviva, fet de paisatge, corriols i roques treballades: retallat, inacabat, vandalitzat... però que potser un dia s'acabarà i restaurarà...  s'obrirà sencer i s'ampliarà cap a Terraíndia.

El segon és Terraíndia virtual, que s'explica per si mateix, només cal entrar-hi.

De fet ara estàs dins.

 Del primer cal donar algunes explicacions:

 EXPLICACIÓ DE L'OBRA A ROCAVIVA

Premisses històriques, "filosòfiques", activisme i simbolisme de l'obra.

COM QUEDA DIT A L'INICI

TERRAÍNDIA-ROCAVIVA S'INSPIRA EN ELS DRETS HUMANS, EL PACIFISME I L'ECOSOFIA 

L'Ecosofia busca harmonitzar els éssers humans i la naturalesa.

És Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística.

Més info> Xarxa blogs> Ecosofia activa.

L'essència del lloc, es materialitza en una xarxa de senders i roques treballades, 

per tal de fer visible l'esperit que hi romania amagat. Com queda dit, molts estan just esbossats, però són el suficient perceptibles perquè el visitant pugui sentir-los i escoltar-los... la natura parla a través d'ells.

 D'ON VENIM

SABEM

Que per bé i per mal, som fills de totes les generacions que ens han precedit.

Som fills del passat. Que ha cursat amb molta ignorància, dolor, violències, guerres... Si volem tenir futur, del passat n'hem d'aprendre les lliçons. Si no les aprenem, repetirem a major escala els errors fins ara comesos. I el resultat serà catastròfic... contaminació global, emergència climàtica, pandèmies, guerres...

 Ja tots ho veiem i que necessitem urgent un canvi de mentalitat, un canvi de paradigma.

És per propiciar la reflexió i experiències generadores de positivitat, que s'ofereix Terraíndia-Rocaviva. 

Retallada però activa.

Sobre el territori i a la web, es un lloc on passejar i jugar, on perdre's... per anar-se retrobant.

Així ens afegim al nombre creixent de persones i d'institucions, que treballen per realitzar un canvi.

AQUÍ SE T'OFEREIX LA POSSIBLITAT DE PARTICIPAR-HI

Perquè hem de ser molts més encara. 

Fins assolir la massa crítica de persones, conscients i responsables, que desencadeni una reacció significativa.

Capaç de, generant consciència global, provocar el necessari canvi de paradigma.

E

EL MÓN ESTA FOSC

NECESSITEM, PERSONALMENT I COL·LECTIVA, UN ESCLAT DE LLUM

Si et concentres en el centre... la sentiràs vibrar.

Necessitem concentrar energies, créixer plegats, generar una nova humanitat.

TOT COMENÇA EN CADASCÚ

 Expressa la importància de la responsabilitat personal i l'autoreflexió en la nostra vida i accions.

El desenvolupament personal i l'autoconeixement són essencials per a la transformació. 

Abans de poder influir positivament en el món exterior, cal treballar en un mateix.

Les accions individuals tenen un impacte en la societat. 

Si cadascú actua amb consciència i responsabilitat, afavoreix canvis significatius a nivell col·lectiu.

Això és propicia des de Rocaviva-Terraíndia. 

I des de Camins de Pau, la seva prolongació a la Web.

Més explicacions:

EL NOSTRE/VOSTRE LABERINT, MÀGIC-INICIÀTIC-TERAPÈUTIC,

LA ROCAVIVA-TERRAÍNDIA FETA DE ROCA I PAISATGE

ha crescut adaptant-se a l'entorn natural, sovint seguint antics corriols i dreceres d'animals... 

no té doncs un centre, ni un lloc on arribar. 

En ell, el centre -espai sagrat-, està just al lloc on es trobi el visitant. 

Aquest el genera amb la seva presència.

Perquè existim a la cruïlla entre l'abans i el després, el present és l'únic lloc real.

Per tant, el centre sempre està en un mateix, en cada lloc, en cada instant, cada dia, tota la vida.

ARA MATEIX

ENTRE ALFA I OMEGA, ENTRE PRINCIPI I FINAL, ENTRE TOT I RES

Efímer i etern, l'instant present.

un Aquestes coses, són rellevants per a comprendre i caminar pel laberint de la vida.

Quants camins has hagut de recórrer per arribar on ets ara?

La vida és un estrany viatge ple de girs inesperats, desafiaments, èxits i fracassos, alegries i tristeses.

Tota sencera succeeix en l'espai-temps.

 

L'ESPAI-TEMPS

En general, perquè no és cosa que normalment ens expliquin, separem els conceptes espai i temps, com si fossin coses diferents però, evidentment, sempre van junts o, millor dit, són la mateixa cosa. L'espai-temps és un concepte i percepció fonamental, que combina les tres dimensions de l'espai amb la dimensió del temps, en una única estructura quadridimensional. La cinquena és la consciència, sense ella res existeix.

L'espai-temps és fonamental i inherent a tota realitat.

És l'imprescindible i indefugible escenari on transcorre l'existència, del qual aquesta és inseparable.

És la bombolla cognitiva, perceptiva i autoconscient; condició de la vida quotidiana.

Vivim en aquesta bombolla de percepcions-pensaments-sentiments, generada pel nostre cos-ment,

 que ens permet interpretar i interactuar amb el món que som i ens envolta.

Això reflecteix la naturalesa de la consciència humana.

 Del tot indissociable del moment present... que transcorre en l'espai-temps.

 Un pas porta a un altre, un dia al següent... el temps passa i el present queda, sempre és aquí.

 

SEMPRE ÉS ARA

Gràficament s'explica així:

La vertical representa l'espai, l'horitzontal el temps, existim a la cruïlla, sempre en moviment.

El cercle representa la totalitat, el Cosmos.

Malgrat ser un símbol molt potent,

 no hi han creus al laberint de Rocaviva, perquè el seu significat està del tot tergiversat. 

LA CONSCIÈNCIA DEL PRESENT

 és d'importància capital per a viure amb plenitud.

Tanmateix, malgrat ser un fet evident, enduts per la inèrcia del passat i la temença del futur, fàcilment ens n'oblidem. Això ens descentra i gasta temps-espai, consumeix vida en pors, expectatives, enveges, avarícies, vanitats... Que ens estressen, entretenen, endormisquen... obscureixen la màgia del present. 

ES TRACTA DE DESPERTAR

___________________________________________________________________________________

Tanmateix, convé comprendre, això és important, que del present ni volent en podem sortir. 

Ja que, recordar el passat o imaginar el futur succeeix en el present.

La vida sencera existeix només en el present.

EL PRESENT SEMPRE ÉS PRESENT

L'aigua passa, el riu queda.

____________________________________________________________________________________

L

L'ull és el pont entre dins i fora... representa consciència, despertar...

INVITACIÓ A LA PRESÈNCIA

Explorar Terraíndia-Rocaviva, al territori o a la web, és una invitació a la presència.

A la consciència.

A assumir, practicar i expressar lliurement la pròpia essència, la Pròpia Màgia:

  .la bondat innata que, més o menys manifestada, rau en cada ésser humà.

 A vegades molt adormida... però la llum pot arribar i despertar-la.

Només un creixent despertar ens pot ajudar, a encarar la crisi personal i col·lectiva que vivim... 

a preparar-nos pels canvis que s'apropen...

Que ja són aquí.

SABEM

 Que la manca de lucidesa, la inconsciència, l'adormiment... causen la majoria dels nostres mals.

Per curar-nos d'ells, necessitem consciència, necessitem despertar.

Tots ja estem poc o molt desperts, però tots podem estar-ne més.

És per això, que al laberint de Rocaviva hi han moltes cares i molts ulls.

 COM QUEDA DIT

Terraíndia-Rocaviva, depassa el territori i s'escampa també en un laberint de blogs a la web.

ARA ESTÀS DINS

 Passejant amb temps per ell, físicament i virtualment, t'hi aniràs retrobant. 

Redescobrint el teu ésser profund... que en realitat mai has perdut.

EL DESPERTAR DE LES ROQUES

Evoca i convoca el despertar dels humans.

D'HORITZONTAL A VERTICAL

Despertar-se, aixecar-se, actuar.

CONSCIÈNCIA>AMOR>ACCIÓ

La posició horitzontal es considera passiva, adormida... correspon a la foscor, la inconsciència, el dormir.

 La vertical apareix activa, desperta... correspon a la llum, la consciència, el despertar. 

  

La vertical representa, per tant, vida, llum, consciència de ser... posar-se drets i caminar.

Igualment, una roca mig colgada de terra, immòbil des de temps pretèrits, es pot considerar dorment, inconscient. Desenterrada, desplaçada fins al seu lloc i aixecada, simbolitza el despertar. L’acció humana li confereix verticalitat, energia i, igual que un ésser humà, esdevé un element actiu.

Una mena de pont, una antena entre terra i cel, entre matèria i esperit.

És potser per aquesta raó que, en diverses cultures arreu del món, des de sempre han alçat roques, o els seus equivalents, des del tòtem de fusta, la piràmide, l’obelisc, la catedral... fins el gratacels i el coet...

A casa nostra tenim també els castellers, tot un símbol d’ajuda mútua i d'elevació...

 i al cim, la màgia d’un infant valent!

Vers un adult el màxim despert i realitzat possible.

 En el fons, tots voldríem superar la gravetat física... i la psíquica-espiritual. 

Viatjar lleugers... físicament i mentalment.

VERTICALITAT SIGNIFICA DONCS IMPULS CREATIU

 Recuperar lucidesa, coratge i dignitat... reactivar potencials latents, despertar i ajuntar forces.

Suggereix mobilitzar-se per superar inèrcies i pors que ens obscureixen la vida...

 i poder així accedir a una existència més vital, justa, lliure, desvetllada i feliç. 

Qui no ho desitja? 

Personalment i col·lectiva tots necessitem elevar-nos.

CONVOCANT PRESÈNCIES

L'ULL

REPRESENTA EL PRINCIPI CREADOR 

La Consciència Omnipresent en tot ésser i en tota cosa.

EL MISTERI IMPENETRABLE

 L’esperit bategant:

Això que ara et permet estar ara i aquí llegint.

CONSCIÈNCIA D'EXISTIR

DESPERTANT L'ESPERIT OCULT... DONANT VIDA A LA MATÈRIA 

Si en un tòtem, roca o tronc, s’hi esculpeixen semblances humanes i sobretot si aquestes tenen els ulls oberts, la sensació de presència es fa encara més evident. On hi ha ulls hi ha consciència.

Una pintura abstracta o figurativa sí no et mira, no t'interpel·la... si et mira sí.

Quan una representació et mira, la matèria adquireix vida, personalitat, esperit... 

Habituats a mirar la natura, si aquesta ens mira pot resultar emocionant o pertorbador.

Alçar tòtems evoca el despertar, i esculpir-hi figures dotades d’ulls, convoca una presència.

 La qual, per ressonància, activa la pròpia sensació de presència. 

Contemplar llargament un tòtem animat, sobre el territori... o en una foto, 

És una experiència curiosa, a vegades inquietant però sempre reveladora.

Simbiòtica, ja que l’objecte esdevé subjecte: deixa de ser cosa observada i esdevé observador... et mira i, si amb paciència i des del silenci escoltes amb atenció, a través dels propis pensaments “et parla”... 

D’aquesta manera es pot produir un intercanvi d’energia, potser una mena de diàleg que, a través del tòtem, és de fet amb parts profundes d’un mateix i que alhora implica el sentir i la ment col·lectiva. 

Poden sorgir records, reflexions, sentiments, intuïcions... aparèixer noves perspectives.

Facilita connectar amb l’autèntic.

 Genera una màgia, una sensació que, traspassant l’espai-temps, et fa sentir més conscient, més viu... 

Formant part de quelcom més gran: el País, la Humanitat, la Terra, el Cosmos.

ULLS OBERTS: MENT OBERTA, COR OBERT

        

-finestres per on entra el món... i es projecta l'esperit-

ELS ULLS INDIQUEN VIDA, CONSCIÈNCIA, PRESÈNCIA

De tots els sentits, la vista és segurament el més important i sorprenent. 

Ara mateix aquestes lletres, entrant pels ulls formen paraules i frases. 

Que adquireixen sentit i desperten ressonàncies a la teva ment.

Per això hi ha tants ulls oberts, tantes presències a Rocaviva.

ELS  ULLS

Emissors i receptors, són un gran portal de l’ànima... una mena de màgia que irradia i capta llum.

 Representen obrir-se, despertar a nivells més alts de claredat, intel·ligència, esperit...

L’ull revela, reflecteix i projecta el món... l'entorn que habitem.

Aquest que ara ets i t'envolta.

Això demostra, que mirar i ser vist és part del mateix procés. 

Que dins i fora: tu, els altres i l’entorn, no són coses diferents.

QUE DONA I HOME SOM LA MATEIXA COSA, EL MATEIX ÉSSER, HUMANITAT

 Percepció decisiva per comprendre i transcendir la dualitat... per copsar la globalitat i la interdependència.

 

Efectivament.

No som éssers separats, sinó aspectes, facetes, parts de quelcom més gran, 

NEURONES D'UNA MENT CÒSMICA

Que no podem ni mai podrem comprendre... just intuir.

 I tanmateix, a la nostra petita i gran mesura vivim contínuament... vibrant, existint en l'espai-temps.

ARA MATEIX... CADA MOMENT

Cada punt de consciència és perifèria extrema... i al mateix temps el centre de l'Univers.

LA CONSCIÈNCIA ÉS OMNIPRESENT

Animals, peixos, insectes... també estan dotats d’ulls, de cervell, de consciència.

També els vegetals, a la seva manera són conscients. Segurament, des de l’àtom a la galàxia la consciència està present. Depassant explicacions i teories, sectes i religions, tot i cada cosa és un gran, incomprensible enigma que, petits com som en l'immens, ens resulta forçosament un misteri inabastable...

 Nogensmenys, tal com anem repetint, immersos en ell existim mentre som vius.

Cada persona i cada ésser viu, veu, sent i experimenta el món a la seva manera.

 

Sabem que tot depèn de la posició, del punt de vista de l’observador. 

"Del color del cristall a través del qual mira i es mira" 

Cosa obvia, que sovint no tenim present.

 Cadascú és un ésser únic, irrepetible... mai ha existit ningú com tu i mai no tornarà a existir. 

Recordar-se’n facilita assumir la pròpia singularitat... ser més lliure, autèntic, creatiu.

=

 L'ULL FORA DE CONTEXT

Significa aquí visió clara, ment oberta, cor obert, mans obertes...

L'art romànic els feia servir... l'ull dins del triangle de la "Santíssima trinitat" serveix encara... per amenaçar: 

Déu et vigila, si de pensament, paraula u obra desobeeixes l'Església, aniràs a l'infern etern. 

Mà+cor+ull=

Acció sàvia: adequada, raonable i coherent... treball, compassió, curació, donació...

Ajuntar cor i ment, intel·ligència i sentiments.

ROSTRES AMB ELS ULLS TANCATS

CONVIDEN A REFLEXIONAR, MEDITAR, CONTEMPLAR... MIRAR ENDINS...

Analitzar i sentir la pròpia vida i l’entorn humà i material en què aquesta evoluciona dia a dia.

 Constantment.

Meditar-contemplar, relaxa el cos, eixampla la ment i el cor... eleva l’esperit.

Facilita superar la inconsciència-ignorància-violència-inèrcia-pors... principals obstacles en el camí.

Dona més comprensió, valentia... estimació per un mateix, per tot i per tothom.

 Per dies i nits, calmes i tempestes... per la vida en la seva infinita complexitat.

Solem queixar-nos d’allò que ens manca,

 i valorem poc allò que tenim que, si hi posem atenció, veurem que és molt. 

Són moltes les coses per agrair i compartir, en aquest món tan ple de carències, misèria, dolor i sofriment.

Seure i tancar els ulls, observar els pensaments, reflexionar... és una potent medecina per a molts mals. 

Mostra també que els obstacles són part del joc, reptes i lliçons...

 Una faceta del misteri que som i ens envolta.

Xarxa de blogs> Xarxa global.

 MIRAR ENDINS

és doncs tant esclaridor, important i necessari com mirar enfora. 

Això queda representat en les figures que tenen un ull tancat i l’altre obert.

... i que algunes, com aquesta, són alhora dos perfils i un frontal...

Són un i són dos... es besen i et fan l’ullet... Et recorden que la vida és un joc singular i efímer... 

EXISTIR ÉS UNA AVENTURA

Ets actora-actor en un immens teatre.

No saps d'on vens ni saps on vas... si és que d'algun lloc vens o vas.

 N'ignores el sentit, si és que algun sentit té. 

Només saps que estàs ara-aquí.

Tot plegat és una mena de broma còsmica que ens sobrepassa.

La multiplicitat d'explicacions, cultes, supersticions i religions, demostra que realment ningú no en sap res. Convé descartar creences cegues i fanatismes variats. Procurant una vida personal més realitzada i un món millor, obrir-nos al Misteri amb curiositat, intel·ligència, bondat, germanor i agraïment.

Això seria una mena de "religió universal", una ètica que en estat latent existeix des de sempre.

Preconitzada per grans mestres al llarg de la història...

Que generalment no han estat escoltats pels dirigents mundials, polítics i religiosos.

 Particularment pels occidentals, pel supremacisme blanc que, a creu i espasa ha colonitzat mig món.

Supremacisme o etnocentrisme, és la creença que la pròpia cultura és superior a les altres.

Justifica trepitjar-les, i considera religions coses que no ho són, com el confucianisme i el taoisme.

Aquest serà tema per una propera pàgina.

=

NECESSITEM UNA NOVA ÈTICA

Un nou paradigma que, contràriament a les religions separadores, particularment les monoteistes, generadores d'inquisicions, exterminis i guerres interminables, i a la moral materialista-consumista-depredadora ara predominants en bona part del món, no generaria fanatismes, explotació, guerra... 

sinó que ens agermanaria a tots els habitants d'aquest planeta i a tots els éssers vivents.

Una "religió laica" racional i humanista, no jeràrquica, panteista-atea. 

Potser inspirada en el confucianisme, subjacent en l'actual tarannà de la Xina... i altres països orientals.

 Una ètica universal fonamentada en els Drets Humans.

La Carta de la Terra, l'Ecologia radical, la Filosofia perenne... la Ciència sàvia...

La suma, cal anar-ho repetint per anar-ho assimilant, s'anomena Ecosofia.

Xarxa de blogs> Nova ètica> Monoteisme panteisme> El Gran Reinici.

=

 FIGURES AMB TRES ULLS

 EL TERCER ULL

Centre energètic situat a l’entrecella, és conegut des de temps pretèrits.

Especialment en les tradicions orientals. Simbolitza la saviesa que es genera observant endins i enfora... meditant, contemplant... S’associa al despertar, el coneixement, la intuïció... a una comprensió més profunda del món i de nosaltres mateixos.

 

Condueix de la percepció profana a la sagrada...

 Quan tot resplendeix i et sents en pau.

El tercer ull simbolitza supra-humanitat: la mirada de l’esperit.

Aquesta que tots necessitem obrir... perquè oberta ho transforma tot.

Diuen els savis, que activar-lo, meditant, contemplant, acollint, estimant... facilita superar limitacions mundanes, transcendir el natural dualisme, copsar i viure la Unitat subjacent. Això potencia l'harmonització cos-ment-esperit-entorn. Que són de fet la mateixa cosa, aspectes del mateix fenomen existencial. 

Afirmen que dóna accés als mons interiors, als propis records amagats i a la memòria col·lectiva. 

Asseguren que connecta amb les dimensions superiors de l’Univers, que permet veure l’invisible i endinsar-se en el desconegut. Que il·lumina el camí vers una humanitat més compassiva, lúcida i creativa. 

Tot plegat es relaciona amb teories científiques-fisiològiques-esotèriques. 

Doncs la ubicació del tercer ull es correspon amb la pituïtària, equivalent biològic d'un potent ordinador que coordina el sistema endocrí i metabòlic, reguladors de les principals funcions del cos i del psiquisme.

 ROQUES "FLORIDES" 

EL FLORIR DE LES PEDRES

Algunes d'elles, alçades, despertes, no ho estan de manera antropomòrfica sinó vegetal, orgànica o geomètrica, generalment abstracte. La part inferior de totes les roques treballades, generalment es conserva en estat natural i la superior està potenciada, evolucionada, activada... “florida”.

Alçant, desbastant i polint es revelen les formes amagades, els potencials endormiscats. 

De manera més o menys conscient, tots voldríem activar-los. Perquè intuïm-sabem que són essencials, ens fan singulars i proporcionen creixement, realització, alegria... acolliment de la realitat present... 

REALITAT QUE CAL NO CONFONDRE AMB EL CONFORMISME 

Que és por crònica, egoisme i adormiment. 

Anestèsia generada per la desinformació i l'omnipresent espectacle banal:

Pa i circ  >  "Panem et circenses", ja bé d'antic.

Descriu la pràctica d'un govern manipulador que, per mantenir tranquil·la i controlada la població o per ocultar fets controvertits, escandalosos o criminals, té a les masses desinformades i les proveeix d'entreteniment de baixa qualitat... estupefaent o tòxic. Doncs el què no suma resta. 

Vivim en la societat de l'espectacle, en ella això funciona a tota marxa.

Estar alerta, cultivar el sentit crític i la lucidesa és prioritari.

**

 

LES ROQUES FLORIDES SUGGEREIXEN DONCS SUPERAR LA GRAVETAT

ALÇAR-SE, TREBALLAR-SE, POLIR-SE

Desprendre’s del que destorba la plena eclosió del més veritable. Criden a renovar-se: accedir a noves formes, energies, aptituds i possibilitats, des de sempre latents en cadascú i en tots. Treballar una roca (treballar-se), conservant  l'arrelament a la terra, harmonitza tosc i polit, natural i artificial, cos i "ànima". 

Suggereix casar  terra i cel, espiritualitzar la matèria i materialitzar l’esperit.  

Tots desitgem, necessitem... menar una existència més relaxada, equilibrada i plena de sentit. Tots busquem felicitat, sentir-nos bé i en pau, reconciliar-nos amb la vida sencera, amb el món sencer... 

Creixent lliurement, florint a la nostra manera, cadascú a la seva, 

millorem la pròpia existència i contribuïm a millorar l'entorn i el món.

*

 VIDA-MORT

NAIXEM I MORIM A CADA INSTANT

La vida és un seguit morir i ressuscitar.

Inevitable conseqüència d’haver nascut, la mort és la disgregació de l’organisme psicofísic.

Identificats com estem amb el cos, l’ego i possessions diverses, la certesa d’haver de morir genera por... De fet, és la mare de totes les pors i l’origen de creences que inventen déus, prometen paradisos, cels, reencarnacions... i amenacen amb inferns i càstigs eterns...

Impermeables a moltes evidències científiques,
les religions, particularment les monoteistes, són supersticions a gran escala.

 El Misteri romàn impenetrable. Som ínfims en l'etern.

SABEM

Que tot principi comporta un final... el què és deixarà de ser. 

Sabem, que el passat és història i el futur imaginació, que la vida succeeix ara. Que viure i morir són aspectes del mateix fenomen vital, expressió constant de creació-manteniment-destrucció: condició bàsica de tot en aquest planeta i segurament de l’Univers.

La vida individual, mentre dura, és inseparable de la mort: 

un permanent ressorgir de les cendres del passat.

Naixem cada matí, florim a migdia, madurem per la tarda i morim cada nit.

Assumir l’extinció porta a reflexionar a propòsit de la precarietat de l’existència.

...i la vanitat de tant egoisme, ambicions i pretensions humanes. Ajuda a relativitzar, dóna empatia, coneixement, compassió, bondat... major respecte per un mateix, per tots i per tot. Cosa absolutament necessària en aquests temps de crisi global sense precedents. Adaptar-se o extinguir-se.

Un avís contundent va ser la pandèmia.

Ara, 2023, una majoria de dirigents electes enfollits, flirtegen amb la Tercera Guerra Mundial. Caldrà un desastre nuclear, perquè la població supervivent reaccioni i surti del somni materialista-consumista? 

SABEM

Que personalment i col·lectiva, necessitem alliberar-nos de l'escòria acumulada durant generacions. 

De tot l'egoisme, avarícia, barbàrie, crueltat i patiment que encara batega en les nostres cèl·lules i neurones... i que amenaça destruir-ho tot. Aquí tenim la misèria, la guerra, contaminació, sobre-població, desastre climàtic... la situació planetària és crítica. Justament per això pot ser un motor de canvi. 

Totes aquestes coses les sabem.

I que a vegades cal tocar fons per començar a pujar. Fins on caurem? 

Amb tot plegat i més, a tothom poc o molt se li van encenent senyals d'alarma. 

Això propicia reflexionar... i una possible reacció transformadora en profunditat.

 Som molts i cada dia més que ja estem en el camí del canvi... cultivant, expandint un nou paradigma.

Hem de ser encara molts més.

Fins a assolir la massa crítica, que pugui fer efectiva una transformació real.

Són molts que encara no volen o no poden mirar i cegament, només pensen en "continuar com abans". 

Però, amagar el cap sota l'ala, no dona bon resultat. "El d'abans" i "el normal", ja veiem cap on ens porta.

És la buidor d'aquesta societat egoista i materialista, hipnotitzada amb els diners i l'espectacle buit,

 la que empeny tanta gent al consum desaforat o al suïcidi.

*

EN TOT CAS, A NIVELL PERSONAL, MORT CERTA HORA INCERTA

Aquesta és de les poques certeses que tenim.

Naixem, vivim, morim.

També tard o d'hora els pobles, nacions, imperis... tot el que puja caurà. 

LA CADUCITAT, EL NO SABER SI DEMÀ ENCARA SEREM VIUS

dóna gran valor a la vida, a cada dia, a cada moment.

Res ajuda tant a sentir, a viure intensament, com ser conscients del pas del temps, la transformació seguida i la provisionalitat de cada instant, de cada dia, de tot i de cada cosa... Fins que s'apaga el llum... i l'organisme psico-físic es desintegra. Allò que un dia va aparèixer... des-apareix. Mai tornarà.

QUE HI HAGI O NO UN DESPRÉS PERSONAL ÉS IRRELLEVANT

De ser-hi ja ho sabràs... si no hi és mai no ho sabràs, i si "reencarnessis", ja no series la mateixa persona, series un altre. De la mateixa manera que si vas tenir "una vida anterior", mai l'has realment recordada.

 

Ni tan sols recordem la major part de la pròpia vida actual.

Ens en passem un terç dormint! Quan tens seixanta anys, n'has dormit uns vint!... En bona part somiant, immersos en altres realitats, de les que gairebé no en recordem res... Tot plegat és com un somni.

Qui va començar aquesta lectura ja no hi és... ara ja és un altre... en constant transformació.

Queda, sí... poc o molt, com un eco, un ressò, una memòria...

Per això, sumar memòria positiva, resultat dels pensaments i actes positius, és factor primordial de canvi.

Per contrapesar la negativitat que, personalment i col·lectiva, ens roba vida, turmenta i destrueix.

DUALITAT-UNITAT

Els visitants poden pintar sobre l'obra, amb guixos de colors, que després amb aigua esborren.

És una lliçó de despreniment, d'impermanència i de civisme, en deixar les coses com estaven.

SOM UN  I SOM MOLTS

Tants com instants té la vida.

En molts rostres, es poden veure dos perfils, o una cara frontal... de fet són tres figures en una. 

Quan les veus la ment fa un klic.

Aquesta “partició”, també en algunes figures abstractes, evoca la percepció dual: dia-nit, dalt-baix, vida-mort, si-no. És la necessària i quotidiana dualitat... La polaritat imperant al planeta i en tot el Cosmos.

Immersos en ella, és fàcil oblidar que la part és només un moment, un aspecte del tot. Per sobre del canvi constant i l’aparent diversitat, més enllà de la funció particular de cada element, batega la unitat. 

Som parts, fragments d'una sola cosa inseparable i misteriosa.

Cadascú és peça microscòpica d'una gran màquina, cèl·lula d’un gran cos... neurona d’una gran ment.

Tot és i tots som inter-dependents: no hi ha objecte sense entorn, tu sense jo, ni mar sense platja. 

El planeta és una esfera, una sola cosa: la casa de tots... que igual que al propi habitacle ens convé cuidar.

EL QUE FAS O DEIXES DE FER 

als altres o a la Terra, d’una o d’altra manera retorna a tu mateix-a. 

Tot està entrelligat... físic-psíquic-anímic, tot depèn de tot.

Per tant, és vital transcendir dualitats, aplicar Valors Humans... harmonitzar diversitats, respectar-se i respectar. Certament, per la mateixa naturalesa humana i de les coses, un cert nivell de conflicte és inevitable, això no es pot obviar. El secret rau en l'equilibri, evitar l'excés, trobar el punt just.

Fràgil i resistent, ara alegre, adés trista, sempre canviant, estimar la vida.

 Cuidar-se i cuidar és important. 

CUIDAR ÉS ESTIMAR

 AMOR

La paraula amor ha estat molt tergiversada i prostituïda.

Es fa servir per a qualsevol cosa. Des de "l'Amor de Déu", quin amor?, que permet, que provoca el mal, ja que "sent omnipotent" podria evitar-lo, fins a les sardines "envasades amb amor"

Tanmateix, amor és l'única paraula que tenim per anomenar aquest sentiment profund que tots coneixem, anhelem, busquem... a vegades per estranys camins, i que és l’essència,  el cor, la màgia de la vida. 

Amor és apreciar, respectar, valorar tota persona, cada cosa, el món sencer. 

No de paraula ni en teoria, sinó de fet.

L'amor comença per un mateix. 

Però no és egoisme, és respectar-te, anar més enllà del què pensaràn o diràn. Es gosar pensar per tu mateix-a i ser tu mateix-a. És autenticitat. Simultàniament, és reconèixer la dignitat inherent a cada ésser humà... Implica consideració, bondat, comprensió, compromís...

 Comporta una actitud de respecte i valoració envers els altres, tots els éssers i totes les coses.

 

L'AMOR DEFENSA ALS FEBLES

 és solidari amb el patiment del món.

Però no és caritat, no és donar una mica del que et sobra. L'Amor és compartir, altruisme, compassió, solidaritat... És treballar per un món més just, pacífic, sostenible, harmoniós per a tots.

PER PODER ESTIMAR, CAL ESTIMAR-TE

Tant que possible evitar prostituir-te rendint culte al Déu-diner.

Aquest tirà que ens esclavitza, que ens roba el temps, la llibertat, la pau, la vida...

Estimar és Amor,amabilitat, bondat, compassió,  perdó...

És agraïment per tot: acceptar, cuidar, acollir, meravellar-se davant del constant misteri.

AMOR ÉS VALORAR, APRECIAR LA VIDA TAL COM ES PRESENTA

Sense gaires prejudicis ni idees preconcebudes, 

perquè més enllà dels nostres desitjos i voluntats, la vida té els seus propis plans.

 Amor és acceptar, acollir punxes i flors, calmes i tempestes...

 alleugera el sofriment i revela noves, insospitades dimensions de l’existència.

 És una experiència vital transformadora, màgica.

ESTIMAR ALS ALTRES, LES COSES, TOT, ÉS ESTIMAR-TE A TU MATEIX-A

      Cultivar l’Amor és bàsic per a ser feliç!

Ho diuen els savis:

.

*

 ALTRES SÍMBOLS

La mà: eina primera, versàtil i poderosa, màgica...

MANS

Signifiquen acció conseqüent, treball, protecció, creació, poder, compassió, donació...

Les mans ens fan humans. Ja els  ancestres consideraven que en elles residia l’esperit... en pintaven a les coves i feien amulets. S'atribueix a les mans el poder de donar energia, curar, protegir, cuidar... 

GRAVANT-NE SOBRE ROQUES, CONTINUA LA MÀGIA

Instintivament, el passant posa a sobre la pròpia mà. 

Així, en cada pedra s’hi condensa l’energia positiva de molts milers de mans, 

les que hi han passat i les que al llarg del temps hi passaran.

 L'INFINIT... L'ETERNITAT...

Concepte abstracte i metafísic que supera comprensió humana.

Sense principi ni final, durada infinita, continuïtat il·limitada en el l'espai-temps.

DESCOBRINT L'ETERNITAT

Una anècdota significativa.

L'any 1962, tenia jo dotze anys. Estava internat en un camp de concentració de La Salle:

 "Hermanos de las Escuelas Cristianas"... abundaven pederastes i sàdics, físics i psicològics.

Un "hermano" panxut i malcarat, ensotanat de negre, predicant a 40 nens uniformats:

"Imaginad que la Tierra es una bola de acero (la terra ja no era plana), y que una hormiga le da vueltas pasando siempre por el mismo sitio. Cuando hubiera partido la Tierra en dos, la eternidad no habría hecho más que empezar... Pensad que el fuego de la Tierra es como fuego pintado comparado con el del infierno, imaginad pues toda la eternidad en él, a la que será condenado quien muera en pecado mortal".

Expressa tot el patiment del món, tota la ràbia.

L'adoctrinament del "hermano", l'amenaça d'un infern etern, feia molta por... 

però també en feia pensar en una eternitat de cel.

Eternament contemplant al "Dios de amor"... que havia sacrificat el seu fill únic per salvar-nos del terrible pecat fet per Adam i Eva... Per al qual de totes maneres ens tocava pagar. "Con el dolor y el sudor de nuestra frente". Aquesta va ser la meva primera, absurda però potent, vivència de l'eternitat. 

Patiment que a mi em va estimular, però que a d'altres ha enfonsat la vida... i ni en són conscients.

La por i altres condicionaments inculcats durant la infància, queden profundament incrustats

en la ment de les persones... influeixen i poc o molt tenen efectes devastadors en el seu comportament i pensament al llarg de tota la vida. Afecten al desenvolupament emocional, psicològic i social d'un individu.

 Així va el món... moltes de les disfuncions i patologies que pateix la humanitat, provenen d'aquí.

Que fan els infants?, el què els inculquen i el que veuen fer als grans, també a les pantalles.

Per contra, una educació respectuosa, laica, humanista, positiva i de qualitat: ecosòfica,

ofereix una base sòlida per el desenvolupament emocional, social i cognitiu d'infants i joves, facilita el desplegament dels potencials inherents a cadascun, contribueix a la seva capacitat per afrontar els desafiaments de la vida amb responsabilitat, consciència, empatia, paciència, resiliència i confiança.

EN EL FUTUR, SI FUTUR HI HA

si la humanitat no s'autodestrueix o cau en una distòpia inimaginable, institucions com la precedent (i tantes altres que tots coneixem i que molts tenen del tot normalitzades), seran no solament inconcebibles, sinó considerades aberracions criminals, impunement executades contra infants i poblacions indefenses.

***

 ESPIRALS

Tenen diversos significats simbòlics profundament connectats amb la natura cíclica de l'existència

i el procés de transformació espiritual. 

Són el vòrtex que genera un punt girant i allunyant-se del centre... o endinsant-se en ell.

Són explosió-implosió, un remolí cap enfora: contemplar, o cap endins: meditar. 

Les veiem a l'ADN, a l'aigua, als núvols, remolins, tornados... closques de mol·luscs, galàxies...
Simbolitzen el creixement i decreixement cíclics, l'etern retorn... l’energia vital, el Cosmos.

També des del neolític que apareixen en l’art, en la màgia i en els rituals prehistòrics.

Concentrar-se llargament en una espiral, facilita evadir-se del món terrestre, 
per endinsar-se en el més enllà i el més profund.

 MANDALES

Són configuracions geomètriques centrades, que delimiten un espai equilibrat.

Simbolitzen la infinitud de l'univers i, sorgint del centre,  la connexió de tots els elements de la vida.

 S'utilitzen com a eina per a facilitar la consciència espiritual, la meditació, la introspecció, la curació...
La contemplació d'un mandala ajuda a calmar la ment, reduir l'estrès, a induir un estat de pau i benestar.

Són una representació del Cosmos... sent el centre el punt focal o l'origen de l'Univers.
Són recordatori de la interconnexió de tots els éssers i de la naturalesa cíclica de l'existència.
Simbolitzen l'equilibri i l'harmonia.

Figuren el Cosmos i la psique humana.

La relació entre centre i perifèria.

Individu i societat.

Són i som contracció i expanssió

Batec, vibració.

Unitat i diversitat.

Contemplar llargament un mandala, serveix per centrar-se, equilibrar-se, harmonitzar-se amb l’Univers.

N’hi ha de molt complicats, com els tibetans o les rosasses de les catedrals.

 Els de Rocaviva són molt senzills. L’explicació bàsica per comprendre’ls és la següent:

Aquesta explicació complementa la que hi ha a l'inici de pàgina.

El quadrat i per extensió el cub, simbolitza el cos. 

Matèria, estructura, estabilitat... i també límit, tancament, obstacle. Els quatre elements, les quatre estacions, les quatre direccions... Inclinat esdevé dinàmic i girant veloç genera un cercle, així, allò material mostra la seva essència atòmica, quàntica, fractal... intangible, dit altrament, espiritual. 

El triangle representa amor-saviesa-poder. 

I creació-manteniment-destrucció: la dinàmica omnipresent, la condició de tot. És la flama vital, l’impuls ascendent, des de la matèria (terra, base, fonament), vers l’immaterial (vòrtex), que finalitza en un punt.

El punt és un concepte metafísic. 

Significa la cosa més petita que es pugui concebre i també la més gran, ja que en certa manera tot és fet de punts, àtoms, partícules... Representa doncs la matriu generadora,  la partícula elemental i la Totalitat. 

El Cosmos incognoscible... que és potser només un punt, un àtom d'un univers més gran. 

El cercle és un punt expandit.

En tres dimensions una esfera, la forma geomètrica perfecte. Evoca el Sol (deitat immediata, divinitat primera i evident), els astres, el Cosmos, els àtoms... Ens mostra el moviment circular, l’etern retorn. 

Igual que el punt, equival a Unitat, Perfecció, Eternitat... tornem al Panteisme... 

i per extensió a l'Ecosofia.

ECOLOGIA INTEGRAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA HOLÍSTICA

TOT ÉS UN... UN ÉS TOT

 AUM

SÍMBOL HINDÚ I BUDISTA DE L'ABSOLUT

Significa el Cosmos, la Totalitat.

Sona, es pronúncia: OM o AUM

A, és creació. U, és existència. M, és destrucció.

Són els tres aspectes que conformen la Unitat-trinitat Còsmica.

Representades també per les forces, energies, condicions, "deitats"... Brahma, Vhisnú i Shiva.

Que són creació-conservació-destrucció.

Diuen que és el so primigeni del qual se'n deriven tots els altres sons.

Que és la vibració del Big Bang, ressonant encara  per tot l'Univers en expansió...

 Representa el so i la causa del Cosmos, l’impuls primordial, l'esclat primigeni.

La totalitat de l'existència, el passat, el present i el futur...
També l'absolut, la divinitat, la consciència suprema.
La unitat universal, la connectivitat de tots els éssers...

Es pot meditar amb ella a través de la respiració:

A inspiració... U retenció... M expiració...

AUM

 És el teló de fons... la pantalla, el silenci sibilant subjacent a tot soroll.

Si escoltes bé, fins i tot enmig del soroll, a tot arreu el podràs sentir.

Per tot això, és també un símbol panteista... i ecosofista,

ja que evoca i exposa la unitat del planeta Terra, i la Unitat Universal de la qual es part inseparable.

*

EL SÍMBOL DE LA PAU

Expulsat del lloc, no vaig tenir temps de gravar-lo a la roca.

Confio que al seu moment algu ho faci.

Té un significat esotèric molt fort, equivalent als anteriors i que generalment es desconeix.
Mostra com el tres és un, l'un és tres i tot conflueix en un cercle

Igual que AUM, il·lustra la trinitat i la unitat: Generació-Conservació-Desintegració. 

Tot a la Terra i a l'Univers és creació-conservació-destrucció.
 Que són, efectivament, tres forces en una sola... que es coneix com a Trimurti. 

És com tres rius que conflueixen en un... i com un riu que es divideix en tres...
 envoltats d'un cercle que ho engloba tot.

PER LES FILOSOFIES I FORMA DE VIDA ORIENTAL

Unitat i trinitat no és cap qüestió de fe, sinó una evidència incontestable.

AUM, el Yin-yang, i el símbol de la pau, 

expliquen clarament "misteri" de la "Santíssima Trinitat" Pare-Fill-Esperit Sant. 

Absurd dogma de fe... Un "misteri" que mai ha estat tal a Orient. Per l'hinduisme, budisme, taoisme... molt més antics i savis que les tres religions derivades de la Bíblia, la trinitat sempre ha estat una evidència.

Efectivament, també del símbol taoista yin-yang se'n dedueix el mateix principi.

EL YIN-YANG, SÍMBOL DEL TAOISME, IL·LUSTRA TAMBÉ EL PANTEISME... I L'ECOSOFIA.

Simbolitza la dualitat inherent en l'Univers,
representada pels dos aspectes complementaris de la naturalesa i la constant interacció entre ells.

Que genera unitat inseparable.

=

==

DES DE SEMPRE HA EXISTIT EN LA HUMANITAT UN CORRENT DE SAVIESA

Que la barbàrie imperant mai ha pogut anihilar. 

ES TRACTA D'ALLIBERAR-LA

Llegint fins aquí això hem estat fent.

SI VOLS APROFUNDIR, TORNA QUAN VULGUIS!

Persistint es va avançant.

Via una vida millor, per a cadascú i per a tots...

Continuem!

Es tracta d'obrir la ment, el cor, les mans... d'elevar l'esperit.